Pujo caminant cap a Gràcia
amb aquella eufòria de qui sap
que allà on va trobarà una raó
per quedar-se, tot i que és enlloc
on es voldria exiliar.
Som a mitjans dels noranta
i tot crit m'ha semblat sempre aliè.
Tu ets l'única causa santa per la
que estic disposat a sofrir, estic
disposat a patir, estic preparat
pel dolor.
Però ai amor, no ens havíem vist
mai encara i als ulls de l'altra
gent hi fulguraven altres drogues.
Llavors jo era valent i la por
la millor metzina, llavors tu,
simplement, no existies...
Torno rodolant a Gràcia amb el
cap ple d'enllocs i ningús i el cor
buit d'esperança però també de
l'enyor que ja sentia per tu.
Som a mitjans dels noranta
i tot crit m'ha semblat sempre aliè.
Tu ets l'única causa santa per la
que estic disposat a sofrir, estic
disposat a patir, estic preparat
pel dolor.
Però ai amor, no ens havíem vist
mai encara i als ulls de l'altra
gent hi fulguraven altres drogues.
Llavors jo era valent i la por
la millor metzina, llavors tu,
simplement, no existies...
