És tan senzill com fer que, de l'esperança,
no ens faci mandra sostenir-ne el pes.
És tan senzill com no delegar-la
als que no volen que canviï res.
És tan fàcil si es pensa
que cal, amb permís o sense,
atorgar-se veu i vot.
És tan fàcil si un s'emplaça,
sigui a l'urna o a la plaça,
a dir-ho tot.
Bé sabem que la temença
és la dura recompensa
de la represàlia sagnant
i que aquell que la genera
de nosaltres sols espera
fer-la gran.
No seran mai més obstacle
l'amenaça i la coacció;
fermament anem tancant
les portes a la por.
Renunciem a acomodar-nos
a un futur de submissió;
fermament anem tancant
les portes a la por.
Com a pertot, tenim enzes i savis
però ens determina un interès sincer:
no allà on gronxava el bressol dels avis
sínó la franca voluntat de ser.
En l'adversitat funesta
s'ha respost amb la gran gesta
de l'empelt de cultura i de dret.
Si el país tingués, tal com
les persones, un cognom
fóra aquest.
I ara que aferrem la llança
al combat d'emancipar-nos
farem cas d'un únic seny:
un sol poble i no cap altre
estendard i no combatre
al seu terreny.
