Molt jauzions mi prenc en amar
Un joi don plus mi vueill aizir;
E pos en joi vueill revertir,
Ben dei, si puesc, al meils anar,
Quar meillor n'am, estiers cujar,
C'om puesca vezer ni auzir.
Eu, so sabetz, no-m dei gabar
Ni de grans laus no-m sai formir;
Mas si anc nuill jois poc florir,
Aquest deu sobretotz granar
E part los autres esmerar
Si com sol brus jorns esclarzir.
Anc mais no poc hom faissonar
Car en voler ni en dezir
Ni en pensar ni en consir
Aitals jois non pot par trobar;
E qui be-l volria lauzar
D'un an no-i poiri' avenir.
Totz jois li deu humeliar
E tota ricors obezir,
Midons, per son bel acuillir
E per son dous plazent esgar;
E deu hom mais sent tans durar
Qui-l joi de s'amor pot sazir.
Per son joi pot malaus sanar,
E per sa ira sas morir,
E savis hom enfolezir
E belhs hom sa beutat mudar
E-l plus cortes vilanejar,
E-l totz vilas encortezir.
Pus hom gensor no-n pot trobar,
Ni hueils vezer, ni boca dir,
A mos obs la vueill retenir,
Per lo cor dedins refrescar
E per la carn renovelar,
Que no puesca enveillezir.
Si-m vol midons s'amor donar,
Pres soi del penr'e del grazir
E del celar e del blandir
E de sos plazers dir e far
E de son pretz tener en car
E de son laus enavantir.
Ren per autrui non l'aus mandar,
Tal paor ai c'ades s'azir!
Ni ieu mezeis, tan tem faillir,
Non l'aus m'amor fort asemblar;
Mas ela-m deu mon meils triar,
Pos sap c'ab lieis ai a guerir.
