La primera línia de defensa, comença,
quan baixem dels arbres per seguir la latència,
és la victòria de la supervivència, perquè en aquesta jungla no
existeix la clemència.
Així és la història que han escrit els perdedors
és el relat dels caçats pels caçadors, de la vida i la mort,
dels vençuts pels vencedors,
dels que seguim en peu i resistim en el seu nom.
L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles.
Seguim en peu som els fills dels esclaus que,
des de l’Antiga Roma han perdut per defecte, directe,
rumb a aquesta Europa que deteste,
la que ens condemna al soterrani per contracte.
Som els indígenes, les classes populars,
la Columna Durruti, Che Guevara i Rosa Parks,
des de baix, el poble de Rusia contra els Zars,
la Setmana Tràgica i els postulats de Marx.
L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.
Venim de lluny sempre hem sigut incombustibles,
ens vam deixar la pell per combatre el feixisme
i no perdem el ritme, perquè ens empeny la memòria
regada d’internacionalisme.
Som les 13 Roses, som els Màrtirs de Xicago,
la Revolta dels Clavells cantada a ritme de Fado,
som els Partissanos,
som Miguel Hernández i les cartes des del front enviades pel meu iaio.
L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles
Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.
Sent un clamor per les valls i comarques,
poble sobirà, la fi dels monarques,
i per la nit amb les torxes enceses seguint el camí que tu marques.
Sent un clamor per les valls i comarques,
és la llibertat que vol abraçar-te,
i cridarem direcció a les “estreles”
que no tornarem a oblidar-te.
Seguim en peu, resistim, no oblidem,
a Carlo Giuliani, José Couso, ni a Guillem,
i tenim la certesa que algun dia guanyarem,
per les bruixes cremades de les brases tornarem.
I mentre cauen les bombes seguim en peu,
som gladiadors en aquest coliseu,
hem suportat huracans i tempestes,
i seguirem, seguirem en peu.
I mentre cremen les nostres vivendes,
som els pilars en aquest ateneu,
no esborraran les nostres empremtes.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.
Cansats de tant de Gengis Kan,
polítics genocides i guerres del Vietnam, tenim un pla,
canviar les coses a base de somriures, que d'entendre la vida, som un cinqué dan.
No és un conte de Peter Pan,
parle de respecte per la gent,
per la terra i pels animals.
Parle en passat per a que mai oblides,
que el futur és nostre i que està en les nostres mans.
